El fenomen i l’evolució de la novel·la criminal a Ponent
Tres professionals de l’escriptura i la lectura conversaran sobre l’evolució de la novel·la criminal a Ponent en els darrers deu anys.
Hi participen l’escriptor Emili Bayo, Montse Sanjuan i Charo González fervent lectora de novel·la negra, conduïts per l’escriptora Ramona Soler.
- Dijous, 28 de maig
- Hora: 18 h
- Lloc: Biblioteca Pública de Lleida
Emili Bayo Juan (Lleida, 1961) Va cursar Filologia Espanyola i es va doctorar en Literatura per la Universitat de Barcelona. Combina l’ensenyament de Llengua i Literatura espanyola a secundària amb la narrativa: des que va debutar com a novel·lista l’any 1997 amb Traïdors i covards, ha publicat La resta del món (Premi Ciutat de Mollerussa), Projecte de felicitat (Premi per a Projectes de Fundació Enciclopèdia Catalana) i L’edat de les paraules (Premi Llorenç Villalonga de Novel·la). També és autor dels reculls de contes Ampolles mig buides i Tot el que et vull dir, de la novel·la juvenil Premonicions i Prop de les bombes (XXIX Premi Gran Angular de literatura juvenil.)
Montse Sanjuan Oriol (1956, Lleida) és llicenciada en Ciències de la Informació (UAB) i en Filologia Hispànica (UNED). Va treballar com a periodista i va ser un dels membres fundadors de la revista lleidatana La Boira (1979). Va canviar del periodisme al món de l’ensenyament com a professora de llengua i literatura. Apassionada dels llibres i de la lectura, crea el 2006 un blog Llibres llegits i per llegir dedicat a les ressenyes literàries. L’any 2014 publica la primera novel·la de la sèrie Anna Grimm, La sergent Anna Grimm i el 2015 apareix El misteri del bressol buit. A finals de 2016 la traducció en castellà de la primera novel·la, Anna Grimm, investigadora criminal, suposa el salt del personatge a altres països de parla castellana. El 2022 publica la quarta part: Anna Grimm, xarxes Criminals. Ha publicat contes en diferents antologies i des de l’any 2016 forma part de la coordinació del festival de novel·la negra de Lleida “El Segre de Negre”.
Charo González Herrera és fervent lectora de novel·la negra des de fa més de quatre dècades (dedicació reconeguda amb el Premi Novelpol 2022 a la millor lectora de novel·la negra), presidenta del jurat del premi Cubelles Noir a la millor novel·la negra escrita per una dona en llengua castellana i coordinadora del club de lectura de novel·la negra de la Biblioteca de Volpelleres.
Conduïts per:
Ramona Solé (1968, Lleida) col·labora fent ressenyes de llibres a mitjans com SomNegra i al programa DIS de Lleida TV. Coordina grups de lectura i també organitza, juntament amb Ariadna Salla, regidora de l’ajuntament de les Borges Blanques, el festival de novel·la criminal “Les Borges Negres”. El març del 2016 l’editorial Llibres del Delit va publicar la seva primera novel·la, Quaderns. A l’octubre de 2017 va publicar Instint de supervivència, finalista del premi a la Millor Novel·la Negra escrita per dones al festival de Cubelles 2018.
Què seria capaç de fer per defensar el seu estatus?Cometre crims inconfessables?
Basada en la novel·la de Juan Cal Crim al bancal, comptarà amb la participació dels escriptors Oriol Canals, Maribel Torres, Carles Ventura i Miquel Reverté. Conduirà l’acte la llibretera Raquel Fontecha.
- Dissabte, 30 de maig
- Hora: 12 h
- Lloc: Llibreria La Irreductible
Oriol Canals Vaquer (1978, Barcelona) és llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat de Barcelona, té una llarga trajectòria professional dins el món de la comunicació, la qual ha desenvolupat a l’àrea de premsa de Nike i al departament de màrqueting del diari Sport i d’El Periódico de Catalunya. Actualment és director de negocis del diari Ara. Com a escriptor, també és autor de les novel·les Fills de mala mare, Diví, Els sentinelles de la llibertat, que va rebre el premi Bruc Noir, i No dormiràs, que ha obtingut una gran repercussió i un gran èxit de vendes, la qual va ser guardonada amb el premi a millor novel·la del 2024 al festival Lloret Negre. És amant dels thrillers i dels girs argumentals que et deixen amb la boca oberta.
Maribel Torres Garcia (1968, Olot) és escriptora amb diverses publicacions. Té publicats dos reculls de contes, De somnis i cendres i Ossos de Fira i diversos contes en reculls col·lectius, entre ells Assassins de Girona i Delinqüents. El 2016 va guanyar el 1r Premi de Narrativa de l’Associació Garrotxa Cultura, el 2017 el Premi de Teatre Vila de Benissa, el 2022 el Premi de relats Joan Castelló d’Eivissa i el 2025 un dels premis de narrativa curta criminal del Festival El vi fa sang de l’Espluga de Francolí. En el camp de la novel·la té publicades: El despertar del navegant (finalista als premis de Cubelles Noir i de Morella negra), Aquí mano jo(finalista al premi de Cubelles Noir i guanyadora del Premi de Novel·la Negra en català de Lloret de Mar) i Cartes Marcades.
Joan Carles Ventura (1978, Sueca) és un escriptor professional que ha fet feina de guionista, redactor i directiu de programes de televisió a À Punt, IB3, TVE, Telemadrid, Castilla-La Mancha TV, Punt Dos i Canal 9. De la seva producció literària, destaquen els títols publicats dins d’aquesta mateixa col·lecció: Camins dubtosos (2018), Em diuen Fletxa (2019, Premi Memorial Agustí Vehí) i Fletxes desviades (2022, Premi València Negra). I també les obres juvenils Estira el fil, Ariadna! (2020, Premi Ciutat de Torrent), Un món per guanyar (2021), Cròniques distòpiques (2022) i Planeta indultat (2025).
Miquel Reverté Aguilar (1966, la Ràpita) és llicenciat en filologia hispànica per la Universitat Rovira i Virgili, escriptor català i professor de secundària a l’Institut Els Alfacs de la Ràpita. Al llarg de la seva trajectòria ha rebut premis com el Vila de l’Ametlla de Mar (1993 i 1996) per Picasso, anatomia d’uns pintats i La raó de les raons, respectivament; el Ciutat de Tortosa (1997) per Ortega; el Sebastià Juan Arbó de novel·la de la Ràpita (2002) per Quinossio; el Premi Ciutat d’Igualada de contes (2002) per Conte per a bibliòfils; el XVII Premi Literari Nostromo (2013) o el XXVII Premi Literari Vila d’Ascó per Defenseu-nos en la batalla (2015). L’any 2019 és guardonat amb el Premi Poesia dels Premis Literaris de Santa Bàrbara amb la seva obra Annexos.
Acte conduit per:
Raquel Fontecha (1979, Miranda d’Ebro) és llicenciada en Ciències Polítiques i la seva trajectòria professional s’ha desenvolupat principalment entre el món acadèmic i la consultoria. Fa uns anys va decidir fer un nou rumb a la seva vida i va reprendre el que sempre havia considerat la seva passió: l’escriptura i els llibres. Per això es va formar com a correctora i editora, col·laborant des de llavors amb petites editorials independents.
La pandèmia ha fet un pas més de rosca a la seva trajectòria i amb Joan Roure s’ha llançat a l’aventura d’obrir una llibreria a Lleida: La Irreductible.
La boira finalment s’havia imposat. Havia tornat aquella setmana com si fos un element més que acompanyava els morts d’aquells dies.
Basada en la novel·la de Montse Sanjuan Anna Grimm.Memòria mortal , comptarà amb la participació dels escriptors Quintí Casals, Felip Gallart, Francesca Coll, Xavier Theros i Pep Tuldrà. Conduirà l’acte el periodista i escriptor Juan Cal.
- Dissabte, 30 de maig
- Hora: 17 h
- Lloc: Pati de l’IEI
Quintí Casals Bergés (1965, Lleida) historiador i bibliotecari. Doctor en Història Contemporània per la Universitat de Lleida (1997). Actualment és director de Shikar: Revista del Centre d’Estudis. Ha publicat nombrosos llibres, entre els quals destaquen Els inicis de la historiografia contemporània a Lleida (1750-1860) (2010), Premi d’història Gumersind Bisbal de l’any 2009, La Guerra del Francès a Catalunya (2016), El Trienni Progressista a la Lleida del segle XIX (2000) o Polítics de Lleida: el poder local i les seves mutacions a través del temps (1716-1868) (2002), Premi Josep Lladonosa d’Història Local 2001.
Felip Gallart Fernández (1962, Lleida) escriptor. Ha publicat novel·les, teatre, llibres i articles d’estudi sobre la història de Lleida i del Ponent català. Entre les seves obres cal destacar les novel·les La Llavor dels somnis (2002), Accèssit de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa) i la novel·la policíaca L’estel de cinc puntes (2002). Conjuntament amb Vicent Lladonosa ha publicat L’enigma Parrot (2014), sobre Jaume Banqué, el misteriós i mític Parrot de Mollerussa; El camí de les tenebres (2020), sobre el coronel Niubò i la Primera guerra carlina a les terres de Lleida i El presidi de Montclar. Els reclusos en la construcció del Canal d’Urgell (2023).
Francesca Coll Lladó (1971, Sant Quirze del Vallés,) va ser diagnosticada Asperger. Apassionada de l’escriptura, la pintura, de la llibertat, dels drets humans. No pot evitar dir el que pensa. Políticament incorrecte. Ha publicat Vint anys de silenci (2026).
Xavier Theros (1963, Barcelona, ) va ser cofundador i membre, amb Rafael Metlikovez, del duet Accidents Polipoètics. Ha col·laborat en mitjans com El País, Ara, RAC1 o Betevé. Ha traduït al castellà obres d’Albert Sánchez Piñol o Carles Porta, i al català de Bernardo Atxaga. És autor de l’assaig Burla, escarnio y otras diversiones (2004), sobre l’humor a l’edat mitjana. I de diversos llibres de crònica urbana com Barcelona a cau d’orella (2013), Diumenges a Barcelona (2018) o Vida i miracles de la plaça Reial (2019). Amb La Sisena Flota a Barcelona (2010) va guanyar el premi de periodisme Josep Maria Huertas Clavería. I el 2017 va guanyar el premi Josep Pla de narrativa amb la novel·la La fada negra, un thriller històric ambientat a la Barcelona del 1843. La seva darrera novel·la és Tothom ha de morir (2023), protagonitzada de nou per en Llampades i ambientada entre Barcelona i el Bisaura durant la guerra dels matiners.
Pep Tuldrà (1962, Barcelona) és periodista amb una extensa trajectòria a diferents mitjans de comunicació com el Segre i actualment al departament de Comunicació de la Diputació de Lleida, s’estrena com a escriptor amb la novel·la Trets al Pirineu (2026).
Conduït per:
Juan Cal Sánchez (1956, Pontevedra) fill de mare catalana i pare gallec, va viure els últims anys del franquisme a Madrid i finalment va arribar a Lleida, on ha desenvolupat tota la seva vida professional. Forma part de l’equip fundacional del diari Segre des del 1982, en què va exercir la direcció del diari des del 1987 i la direcció executiva del grup des del 1992, fins que es va jubilar el 2022. Es va iniciar tard en la literatura, malgrat haver descobert la seva vocació quan era un adolescent. La seva primera novel·la és El exilio de Mona Lisa (Milenio, 2015), la qual han seguit Operación Bucéfalo (Milenio, 2017) i Generación 1974 (Milenio, 2020). Ha publicat en català la novel·la Crim al bancal (2022) i el llibre de memòries periodístiques Els millors anys (2023), editats per Pagès Editors.
Els somnis ja són això, mig mentida, mig veritat. Surrealisme amb un punt de lucidesa.
Girarà entorn del llibre Alguns callen, altres maten, de Raquel Gámez-Serrano. Comptarà amb la participació de l’autora i dels escriptors Rafa Melero, Raquel Gámez-Serrano, David Casals-Roma i Susana Hernández. Conduirà l’acte la periodista Núria Mora.
- Dissabte, 30 de maig
- Hora: 19 h
- Lloc: Pati de l’IEI
Raquel Gámez -Serrano (Barcelona) És graduada en Educació Social a la Universitat Oberta de Catalunya. Ha publicat, entre altres llibres, A la seva pell (2016), novel·la finalista del Premi Tuber Melanosporum del Festival Morella Negra com la Trufa, l’assaig Els CIE o la il·legalitat institucional (2017), No diguis res (2018), Premi València Negra i traduïda al castellà, Malabèstia (2022), XXXI Premi de novel·la Ferran Canyameres, i el recull de contes La balada del gos (2024). També ha participat en diferents antologies de relats com Barcelona. Viatge a la perifèria criminal (2017), Delinqüents (2020), La cervesa de la Highsmith (2020) o Un gintònic amb na Lònia Guiu (2023). Des de l’any 2022, és la directora del festival CREIXELL.CRIMS.
Rafa Melero Rojo (1972, Barcelona) va néixer a Barcelona el 1972, però és lleidatà d’adopció on resideix des de la seva infància. El 1995 va ingressar al Cos dels Mossos d’Esquadra on va desenvolupar la seva trajectòria professional a diferents unitats com la policia judicial, en grups com el d’Homicidis, Contra la Salut Pública o Delictes contra el patrimoni. El 2013 comença la seva carrera literària amb la publicació de la novel·la La ira del Fènix amb l’editorial Círculo Rojo, i el 2014 l’editorial Playa de Ákaba el publica en castellà. El 2015 publica La penitència de l’Alfil amb l’Editorial Alrevés i Crims.cat. En 2016 la mateixa editorial Alrevés publica Ful, novel·la amb la qual obté el 1r Premi de Novel·la Cartagena Negra 2017. A l’octubre de 2017 va publicar el El secreto está en Sasha, el 2020 Efecto colateral i el 2022 Todos me llaman Ful totes tres amb l’Editorial Alrevés.
David Casals-Roma (1972, Lleida) va estudiar Cinema i Mitjans de Comunicació a la Universitat Birbeck de Londres, i ha participat en diversos tallers de direcció i guió a centres d’Espanya, Regne Unit, Estats Units, França, Itàlia i Holanda. Ha dirigit pel·lícules de ficció i documentals, i la seva feina ha rebut més de 130 premis. Al camp literari, ha escrit novel·les, relats curts, teatre i poesia. La seva novel·la21 dies d’ira va ser premiada al Festival Morella Negra com la Millor Novel·la Negra publicada a Espanya per un autor novell. Compagina la seva tasca creativa amb la seva docència a la Universitat de Massachusetts-Amherst i a l’Escola de Cinema de Lleida que ell mateix va fundar.
Susana Hernández Marcet (1969, Barcelona) va estudiar Imatge i So i Integració Social, Investigació Privada i Psicologia. Ha publicat les novel·les: La casa roja (2005),La puta que leía a Jack Kerouac (2007), Curvas peligrosas (2010), Contra las cuerdas (2013) i Cuentas pendientes (2015), guanyadora del premi a millor novel·la negra al Festival Cubelles Noir 2016 i final Salamanca Negra 2016 i premis Novelpol 2016, així com Males decisions, el 2017. El 2015 va estrenar l’obra de teatre El ascensor. Ha participat a les antologies: Elles també maten (2013), Fundido en negro (2014), Diez negritos, nuevas voces del género negro (2015). També imparteix tallers literaris des de 2011.
Conduït per:
Núria Mora Gràcia. Llicenciada en Periodisme a la UAB fa més de 14 anys que exerceix com a periodista a Lleida. Des de l’any 2008 dirigeix i presenta el programa La Ciutat, a Onda Cero Lleida. Acostuma a llegir tot el que li arriba a les mans.